Aquest és el lema de la setmana cultural que celebrarem enguany a l'escola de Vilalba
Dedicarem la setmana a conèixer els diferents estils musicals de tot el món i prepararem en tota la il.lusió balls per a fer un festival el dia de la trobada, on ensenyarem a la resta d'alumnes de la ZER les dades més importants d'aquests balls...
Els noms de les notes musicals actuals (do, re mi, fa, sol, la, si) venen d’un himne DE L'EDAT MITJANA que va fer un monjo Benedictí en honor al Sant Joan Baptiste, específicamente de les sil.labes inicials del himne. Els versos del himne estan escrits en llatí, que era la llengua que utilitzaven a l’Edat Mitjana i és la llengua de la que prové les nostres, tan el català com el castellà:
Ut queant laxis Resonare fibris Mira gestorum Famuli forum Solve polluti Labii reatum Sancte Ioanes
La traducció és la següent: “Perque els teus criats puguin exaltar a plens pulmons les maravilles dels teus miracles, disol els pecats dels llavis impurs, Sant Joan”
Va ser el monjo Guido d’Arezzo- considerat el pare de la música-, qui va desenvolupar una aproximación a la notació actual, excepte a la setena nota “si”, que llavors era considerada un to diabòlic (diábulus in música) i va desenrotllar la notació dins d’un patró de Quatre linies (TETRAgrama) i no en una linia com se feia fins el moment. Actualment, les notes les escrivim al PENTAgrama (cinc linies)
A més a més, les notes no eren redones com les que tenim en la actualitat, eren cuadrades i eren conegudes amb el nom de PNEUMES.
Doneu un cop d'ull a aquest video de l'atrapasons de TV3, entendreu d'una manera divertida l'origen de les notes musicals:
SI VOLS SABER QUI SÓN ELS 100 MILLORS CANTANTS DE LA HISTÒRIA DEL ROCK CLICA LA GUITARRA ELÈCTRICA